LA CONTRACRÒNICA
El partit més important
El futbol és potser l’esport en el qual hi ha més “partits de l’any”. Encara que no es tracti de cap final, l’apel·lació al “partit més important de la temporada” o “és la primera de les deu –o vint– finals que tenim al davant”, són habituals en jugadors i tècnics. En el cas del Lleida, aquesta denominació quadra perfectament per al partit de la Copa del Rei que ha de jugar aquest dimecres al camp de l’Ebro, on l’equip de Gerard Albadalejo es juga molt més que passar una ronda.
Ja ho va dir el mateix Albadalejo la passada temporada, quan el Lleida afrontava la tercera ronda. “És la nostra final de Copa.” I té raó. És improbable que el Lleida pugui arribar a la final d’aquest torneig, per la qual cosa la seua màxima aspiració, la seua “final”, és el partit de la tercera ronda. El motiu és que el premi per passar-la és extraordinari: el guanyador s’enfrontarà a un equip de Primera divisió dels que disputen competició europea.
Dimecres el Lleida Esportiu juga el partit més important de l’any. Potser per aquest motiu, Albadalejo va reservar ahir diversos jugadors habitualment titulars, com Fernando Cano o Marc Martínez. El Lleida es juga al camp de l’Ebro repetir el que ja va viure la temporada passada, quan es va enfrontar a la Reial Societat i després a l’Atètic de Madrid, havent eliminat de forma sorprenent l’equip donostiarra.
El Lleida es juga la possibilitat de tornar a omplir el Camp d’Esports. Perquè no val la pena enganyar-se, el públic vol espectacle de Primera divisió, ja sigui a l’estadi lleidatà com en qualsevol altre camp. El que es viu aquesta temporada a Osca, per exemple, és una festa contínua, encara que els resultats, en una categoria tan exigent, no acabin d’acompanyar.
El costat dolent de pujar a Primera divisió és que pocs s’ho prenen com un regal perible.
El Lleida arriba a aquest partit invicte. Ha jugat deu encontres, vuit de Lliga i dos de Copa, i no n’ha perdut cap. El punt d’ahir a casa del Badalona li permet seguir en play-off i demostra que l’equip sembla que va pel bon camí.