Plantilla compensada

La temporada ha començat amb molt bones sensacions del Força Lleida, malgrat que ahir la victòria se li va resistir al final. El seu joc convida a l’optimisme i dóna esperances al poc públic assistent (a veure si s’anima la gent i entre tots fem que el nostre pavelló torni a ser un fortí).

La plantilla està equilibrada i compensada, sense gaires figures estel·lars, però amb jugadors amb prou experiència i tècnica individual, a banda de lluita i intensitat, com perquè gaudim d’aquest esport.

No podem viure de records amb noms com Rupnik, Nevels, Djukanovic, Jackson..., que han passat de manera triomfal pel Força Lleida i que segueixen el seu camí en altres clubs. Però l’actualitat és molt diferent i les novetats d’aquest any són moltes, la renovació de la plantilla ha estat gairebé total i tot canvi comporta una incògnita quant a resultats imminents.

Cal anar piano piano, però sense badades. Fa falta amarrar les victòries a casa i si es pot guanyar a domicili millor que millor, la regularitat ha de ser el nostre referent, ja que és el que donarà més estabilitat a l’equip.

Totes les posicions en el seu conjunt estan ben cobertes, amb un joc interior més intens i resolutiu que l’any passat, amb intensitat pel rebot, i això ajuda que hi pugui haver bons contraatacs.

Tenim tiradors que no els tremola la mà a l’hora d’encarar a cistella i, d’altra banda, la direcció del joc està ben coberta, la qual cosa ajuda a l’optimisme. La victòria a la pista del Prat fa que la confiança en l’equip creixi.

El joc de conjunt és bàsic i aquesta plantilla està demostrant, almenys de moment, que tots van a l’una i això il·lusiona l’afició.

Com diu el nostre estimat poeta Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible…