Siguem sincers

Siguem sincers. Res del que ha succeït a la pretemporada feia pensar, ni tan sols als més optimistes, que a aquestes altures del campionat, i amb el calendari que teníem, estaríem als llocs de play-off d’ascens.

La continuïtat del president i el gerent, la tornada de Prado, la marxa del delegat, un entrenador a mitja jornada, un segon sense papers i molts dubtes a la pista i a la banqueta. Això és el que teníem al setembre. Si a això afegim les previsions del president, les declaracions de l’entrenador i les projeccions dels especialistes, l’equip en cap cas superaria el lloc catorzè a final de temporada.

Però, ves per on, un grup de desconeguts amb molt per demostrar han aconseguit en quatre jornades que molts dels incrèduls (entre els quals m’incloc) tinguem curiositat per veure jugar aquesta colla de descarats. Sembla que creuen en el que fan i que confien en les seues habilitats; uns per redimir-se de males temporades anteriors i altres per demostrar que serveixen per al bàsquet professional. Hem començat bé i això és molt més del que tots esperàvem.

Cal reconèixer que l’aposta ha estat arriscada, diria que molt arriscada. No renovar jugadors tan arrelats com Juampi (Sutina) i Marc (Rubín de Celis) i no aconseguir la continuïtat de cap dels que van acabar contracte la temporada passada ha obligat el club, un any més, a buscar en el mercat fins a trobar perfils que poguessin adaptar-se a la idea de joc i, sobretot, al pressupost.

I ahir divendres, una altra excel·lent notícia. Victòria de gran mèrit a la pista del Càceres. Tres de quatre! Com deia el venerat Andrés Montes, malgrat tot la vida pot ser meravellosa. Felicitats!!!