Segones oportunitats

Diu una dita popular que les “segones parts mai són bones”, la qual cosa podria estendre’s a segones oportunitats, però en el cas del Lleida Esportiu amb el tècnic Gerard Albadalejo està donant, de moment, un bon resultat. El jove tècnic barceloní, al qual el club va donar l’oportunitat de pilotar un equip de Segona B per primera vegada la temporada, passada no va complir a l’últim campionat l’objectiu d’entrar al play-off. Se’l va qüestionar des del mateix club, tot i que després es digués que sempre havia estat la primera opció i que es confiava plenament en ell. De fet, van ser diversos els entrenadors que es van sondejar –reconegudes les negociacions pels mateixos interessats– sense que s’arribés a un acord. Es va donar, per tant, un nou marge de confiança a Albadalejo, just el que havia passat abans amb Imanol Idiakez (al qual ahir van destituir en un Reial Saragossa amb massa urgències) i Toni Seligrat, però aquesta vegada amb més exigències si és possible que la temporada passada i aspirant, fins i tot, a quedar campió de grup.

Gerard Albadalejo i l’staff tècnic estan responent bé a aquesta pressió, tot i que també és just reconèixer que la qualitat de la plantilla d’aquest any, amb bon fons d’armari inclòs, és molt superior a la de les dos últimes temporades.

Nou jornades disputades i l’equip continua invicte i a només dos punts del líder, l’Hèrcules, que és precisament el pròxim rival dissabte al Camp d’Esports. Serà un altre examen important, malgrat que ni s’ha de posar el crit al cel si es perd ni tampoc caure en una desmesurada eufòria si es guanya. Això sí, l’afició té tot el dret a somiar que aquest any sí que anirà la vençuda i s’aconseguirà l’objectiu d’ascendir a la categoria de plata on el Lleida va ser un clàssic durant molts anys. El Lleida, després de l’eliminació de la Copa que sol ser un premi enverinat per als modestos de cara al rendiment a la Lliga, va aconseguir ahir a Olot la primera victòria fora de casa de la temporada. Arribarà al màxim davant del líder.