Coneixement del joc

Des de la creació del bàsquet el 1891 per part d’un professor d’educació física canadenc, la seua reglamentació ha anat evolucionant a mesura que ha anat augmentant la seua popularitat. En els seus orígens, el joc es va reglamentar amb tretze normes, es jugava nou contra nou, les cistelles eren cistelles de préssecs i es van afegir taulers perquè els espectadors de l’amfiteatre no desviessin la pilota amb els seus paraigües. Algunes d’aquestes regles continuen vigents en l’actualitat, encara que moltes han hagut d’adaptar-se.

El Central Board de la FIBA anunciava a l’estiu una sèrie de modificacions amb la finalitat que el joc guanyi en fluïdesa i espectacularitat. De la mateixa manera, aquests canvis han suposat un acostament a l’NBA amb l’afany d’equiparar les dos reglamentacions. Entre els canvis més significatius i que tanta controvèrsia produïen quan s’enfrontaven jugadors FIBA als NBA hi ha l’avançament il·legal. Aquesta modificació permet al jugador que rep una passada en moviment amb un peu a terra poder fer un pas més (pas zero) abans de posar la pilota a terra per driblar. Això ha permès que el joc guanyi en acceleració i hi hagi més contraatacs, ja que s’interromp menys el joc al no assenyalar-se tants passos quan els jugadors rebien la pilota en carrera. Aquesta nova norma també permetrà als homes alts intervenir més en les transicions, rebent en moviment lluny de cistella, i en el joc d’esquena els permetrà ampliar el bagatge tècnic utilitzant reversos. Aquesta acció reportava molta polèmica pels dubtes que generava.

Adaptar-se als canvis no és tasca fàcil, els petits canvis són els que sovint separen la victòria de la derrota. El coneixement i el bon ús de les regles és fonamental per a un millor desenvolupament del joc.