'Aequilibrium dixit'

Equilibri és l’estat d’un cos quan la suma de totes les forces i moments que hi actuen es contraresten. Prové del llatí aequlibrium, que es compon d’aequus, que significa “igual”, i libra, “balança”. Diem que algú o alguna cosa està en equilibri quan, malgrat tenir poca base de sustentació, es manté dret sense caure. En aquest sentit, sinònims d’equilibri són contrapès, compensació o estabilitat, entre d’altres.

Serveixi aquesta prèvia per entendre aquest inici de competició del nostre Força Lleida, que només ha patit una derrota en sis partits i és un exemple clar d’equilibri, i es reconeix aquest com l’harmonia entre coses diverses o entre les parts d’un tot. Equilibri a l’hora de confeccionar una plantilla en la qual per primera vegada en molts anys disposem de deu jugadors que podrien sortir al cinc titular sense problemes i que permeten a l’entrenador fer les rotacions convenients, sense carregar de minuts excessius a un o altre.

Un equip en el qual prioritzen actituds com l’equanimitat, la mesura, el seny, la sensatesa o la compostura.

No hi ha el jugador franquícia susceptible de fugir a un equip ACB com va passar fa un parell d’anys amb Luka Rupnik i anteriors, i això ens dóna tranquil·litat i garantia.

A més a més, disposem d’una mitjana d’edat jove amb velocitat d’acció, bona direcció en totes dos bandes, perímetre anotador i pintura amb centímetres i quilos per tal de donar consistència al rebot i a segones possessions.

Ah... i m’ho deixava, i un Miki, veterà, clau a la pista i també al vestidor. Amb aquests elements el còctel no pot fallar. Equilibri els quaranta minuts, confiança amb el projecte i l’staff, il·lusió i a continuar gaudint del bon bàsquet. Ens espera el Melilla.