Ara o mai

Se m’acaben els qualificatius per definir aquest inici tan espectacular del Força Lleida, tant a casa com a domicili, un partit perdut de set de disputats i perquè a l’últim quart contra el Bilbao no va saber arrodonir un partit que gairebé tot el públic donàvem per guanyat. No havia vist mai una plantilla tan compacta en totes les línies, sobretot sota el cèrcol.

El joc interior és intens, els rebots són nostres i això dóna lloc que s’incrementi la possessió per iniciar les jugades d’atac. S’ha de continuar treballant, sense pressa ni pausa, per aconseguir els objectius desitjats. Si volem fer alguna cosa bé i de manera completa hem de fer-ho amb tranquil·litat, sense córrer, i amb constància. L’important és que els jugadors assumeixin amb humilitat que estan passant per un gran moment de forma i que no es relaxin. L’esforç i l’entrega tant als entrenaments com als partits són fonamentals per continuar lluitant pels llocs de dalt de tot i el lideratge està sent nostre, espero que per molt temps.

Aquesta seria una bona oportunitat per assistir al pavelló i ser al costat del Força Lleida, aquest conjunt es mereix el nostre ànim i suport, ja no només perquè vagin guanyant, sinó perquè el bon bàsquet és el que impera i l’aficionat a aquest esport no sempre té l’ocasió de gaudir-ne tant.

En aquests moments tan dolços que passa l’equip és quan hem de demostrar l’empatia amb la plantilla, tècnics i directiva. Si amb el que estem veient, el públic no s’anima, no sé quan ho farà.

No es poden deixar escapar les oportunitats, per això llanço un missatge de captació de nous abonats. Us ho dic com a exjugadora i extrenadora que adora aquest esport: si voleu disfrutar no ho dubteu i aneu al Barris Nord. Ara o mai!