Inesgotable planter lleidatà

El Lleida va arrancar ahir un empat a Eixea, en un partit que va finalitzar amb una xifra pròpia d’unes altres èpoques, 4-4. Vuit gols en un sol matx no es veuen cada dia. I el gran protagonista de l’encontre va ser un davanter lleidatà, autor de tres dels gols del seu equip. Pero Adrià de Mesa no juga al Lleida. Ho fa a l’Eixea. Adrià de Mesa Garrido (Lleida, 11-5-1991) és un producte de l’inesgotable planter lleidatà i un exemple més de futbolista que ha de buscar-se la vida fora de casa.

Lleida disposa de bones instal·lacions a les diferents comarques. I de clubs que treballen bé el futbol formatiu. Però hi ha més jugadors que sortides esportives per a ells una vegada que arriben a l’edat sènior. Un equip a Segona divisió B i cap a Tercera no ajuda a fer aquest pas que necessiten per assentar-se en el futbol professional. Adrià, format en el futbol base del Lleida, va passar pel Saragossa Juvenil, per l’Hèrcules, el Balaguer, el Montsó... Fins i tot va provar fortuna a Hongria. Als seus 27 anys, l’Eixea li ha donat aquesta temporada l’oportunitat de demostrar la seua vàlua a Segona B. I es va destapar amb tres gols davant l’equip de la seua ciutat. Fins ahir havia firmat un dels sis gols que havia marcat el seu equip.

Curiosament, a l’onze inicial del Lleida, ahir hi havia només un jugador format al planter lleidatà: Noel Carbonell.

Als futbolistes lleidatans els costa fer-se un lloc. De vegades poden al·legar que no els donen prou oportunitats, però també són uns quants els que no les saben aprofitar.

És veritat que sembla que per ser de la casa has de demostrar més que la resta i, a més, cobrant molt menys. Ser de la casa, certament, no sol donar cap avantatge. A la mínima ensopegada, hi ha un grapat de jugadors esperant ocupar el teu lloc.

Però futbolistes com De Mesa demostren que els del planter es mereixen oportunitats. Pere Milla, Jesús Imaz, Òscar Rubio i uns quants més han arribat a l’elit. Mantenir-se, sens dubte, ja és una altra cosa.