Objectius ambiciosos

Que la LEB Or és una competició exigent és de general coneixement. Aquesta temporada, després de les cinc primeres jornades, cap dels equips no aconseguia romandre invicte. Els èxits durant una temporada no serveixen per a res en el curs posterior i afortunadament l’angoixa viscuda en èpoques passades no és, de la mateixa manera, eterna. Exemples com els del Prat i el Corunya, que amb tant de lluïment van competir en l’anterior campanya, que han iniciat aquesta amb mals resultats. Al contrari, Osca i Força Lleida, que van agonitzar fins a l’última jornada, es consoliden entre els favorits. Encara que tots els partits aporten el mateix valor i igual importància, els que es guanyen en el primer tram de la competició generen un plus quant a sensacions i fan guanyar confiança. Especialment als equips el principal objectiu dels quals és mantenir la categoria. El Força Lleida partia en aquest grup que a priori buscava no veure’s immers en les tres últimes places. La manera de guanyar partits per a aquests equips és entrenar-se dur i jugar el primer tram amb una gran intensitat. Aquest treball comporta el risc que a mitjans de temporada pugui arribar un baix estat de forma. Al pol oposat, els equips que aspiren a les primeres posicions són conscients que han d’assolir la seua millor forma al final i tenen la capacitat de guanyar amb el talent.

Amb la victòria contra el Canoe, havent guanyat 7 dels 9 partits s’han aconseguit ja la meitat dels necessaris per a la salvació. Tot un èxit. A partir d’aquí, cal planificar la temporada perquè l’equip sigui capaç de jugar i defensar amb tanta energia, i d’anar millorant aspectes que el porten en alguns trams a cometre algun error. Això ha de suposar, vist el que s’ha vist fins al moment, plantejar-se objectius més ambiciosos.