La violència que no cessa

Quan el que ha de ser un gran espectacle futbolístic, la final de la Copa Libertadores, es converteix en una vergonya, algú ha de reflexionar i prendre mesures. Quan el que només ha de ser un partit entre infantils i els que es comporten com a tals són els pares, pegant-se d’una forma lamentablement infantil, algú ha de reflexionar i prendre mesures. Quan hi ha gent que veurà un partit de futbol amb punys americans i objectes similars per utilitzar en una baralla, algú ha de relexionar i prendre mesures.

Els gestors del futbol continuen veient-se incapaços de lluitar contra la violència. El que havia de ser una festa a l’Argentina, amb la final entre el River Plate i el Boca Juniors, es va convertir en una intolerable mostra de barbàrie, amb salvatges apedregant l’autocar de Boca i avergonyint la gent del futbol arreu del món. Com es frena això? Què passa pel cap d’una persona per comportar-se així?

El futbol no pot emparar els violents. Cal expulsar-los dels estadis, evitar que siguin socis, abonats o que adquireixin entrades. Hi ha maneres de fer-ho. Segurament, no són populars per als polítics que han de prendre aquestes decisions. Però no pot tolerar-se.

Al futbol base també plou sobre mullat. En un partit d’infantils a Múrcia, pares esbarallant-se davant dels seus fills, molts dels quals no poden contenir les llàgrimes. De veritat, no aneu a veure els vostres fills si els avergonyiu. L’esport no està fet per a gent tan estúpida. Podeu mirar els vostres fills a la cara després de passar-vos un partit insultant l’àrbitre, els rivals o d’altres pares?

Ahir, a vint-i-sis seguidors del Sabadell no se’ls va deixar entrar al Camp d’Esports. Portaven pals, punys americans i objectes per a una baralla. Aquí la solució està ben aplicada. Aquesta gent no pot entrar a un estadi on molts aficionats van en família a gaudir d’un partit de futbol. Si estan frustrats, el seu lloc és la consulta d’un psicòleg.