LA CONTRACRÒNICA
Jugar amb l'esquerra (si no ets esquerrà)
Stutz, en una acció del partit d’ahir a Castelló.
El pròxim 14 de febrer es compliran 33 anys del que ha passat a la història com “the left handed game”. Larry Bird, l’etern número 33 de Boston Celtics, havia anunciat al finalitzar el partit anterior que al següent només jugaria amb la mà esquerra. Bird, un dels provocadors més coneguts de la història de l’NBA, cansat, potser, de guanyar partits amb facilitat, va complir la promesa, i a Portland, amb només una mà, amb la mà esquerra, va aconseguir 47 punts, 14 rebots i 11 assistències.
Nosaltres no som els Celtics i no tenim a la plantilla jugadors de gran talent. El que tan sorprenentment ens ha portat a liderar durant un parell de setmanes la classificació de la Leb Or no han estat ni els jugadors estrella ni la facilitat per desenvolupar el joc.
La barreja de barra, confiança i molt treball és el que han fet d’aquest grup un equip temible. Ara ja sabem que si tots estan al seu millor nivell podem guanyar qualsevol, per això és preocupant el descens en el rendiment d’alguns dels nostres.
Nosaltres no som els Celtics i no podem començar partits regalant 20 punts als rivals, concedir aquest tipus d’avantatges ens obliga a fer un sobreesforç gairebé sempre sense premi.
Si no posem tota l’energia en cada pilota som un equip vulgar. Hem de corregir de forma urgent els problemes de concentració dels primers quarts. No som els Celtics i no podem permetre’ns el luxe de jugar amb una sola mà.
Bird, el millor que he vist sobre una pista de bàsquet, era un fanfarró com a jugador però no tenia un pèl de ximple. Va ser ell el que va anotar primer la cistella que va portar aquell partit a la pròrroga i després el tir que va donar la victòria al seu equip. Això sí, les dos amb la mà dreta. I ahir va complir seixanta-dos anys.
