Llicència per somiar

Abans que el FC Barcelona es convertís en un col·leccionista de títols, és a dir, abans de la irrupció del Dream Team de Johan Cruyff i de l’arribada de Pep Guardiola, els seguidors blaugrana s’animaven mútuament quan l’equip solia guanyar l’únic títol que tenien segur –o gairebé–, el Joan Gamper, amb una frase que era d’esperança i d’il·lusió: “Aquest any, sí!”.

Els aficionats del Lleida, repartits entre els eternament optimistes i els sempre escèptics, no tenim cap frase similar. En tot cas, les frases recurrents són dos: una pregunta, “què farem el Lleida aquest any?” o la més ambigua “sembla que tenim bon equip”.

Sigui com sigui, després de les primeres setze jornades, amb el final de la primera part del Campionat a tocar, el que està clar és que els aficionats del Lleida tenim llicència per somiar. Són molts anys buscant la tornada a aquesta Segona A a la qual, mentre hi vam estar, a molts els semblava poca cosa. En canvi, ara és el desig perseguit que cada any es resisteix.

Fins i tot semblava que arribar al play-off era una cosa senzilla. Tres lliguetes d’ascens en les cinc primeres temporades d’història del Lleida Esportiu van transmetre l’efecte que aquesta meta ens era atorgada gairebé per decret. Però, clar, després de dos temporades seguides sense play-off, ja ho enyorem. Però aquest any sí, tenim llicència per somiar. La que atorga l’equip de Gerard Albadalejo.

Els números del Lleida conviden a l’optimisme, però també a la precaució. Ho va dir fa poc Albadalejo: “Hem fet molt, però encara no hem fet res.” És cert que el camí és llarg i tortuós, però la trajectòria és bona i per això ens podem permetre pensar que aquest pot ser l’any del Lleida.

El Lleida és líder en solitari, suma trenta-tres punts després de setze jornades, compta amb una plantilla de garanties i hi ha la sensació que, si els vas a veure al Camp d’Esports, t’ho passaràs bé.

Val la pena apostar per l’equip, perquè somiar, de moment, continua sent gratis.