La importància de les ratxes

Aquest dijous passat, a l’Eurolliga, màxima competició europea de bàsquet, es van enfrontar Reial Madrid i Barcelona en un partit que a priori, pel nivell demostrat per les dos plantilles en la present temporada, presagiava ser igualat. Un parcial de 31-13 deixava el xoc decidit ja al descans. I és que una excessiva diferència en algun dels quatre parcials en els quals s’estructura un partit és la majoria de vegades determinant.

Determinades variables poden ajudar a justificar el perquè d’aquestes diferències en tan breu període de temps entre equips de potencial similar. El bàsquet és un joc de ratxes en el qual l’encadenament d’encerts i errors pot comportar obrir grans bretxes. Prolongar una ratxa positiva o trencar-ne una de negativa és, en moments puntuals, determinant.

Durant el joc, les recuperacions de pilota i la captura d’un rebot defensiu llarg (situació en què han d’intervenir els exteriors) faciliten el joc de contraatac i la possibilitat d’anotar cistelles fàcils. Un altre aspecte influent són les rotacions. Compensar el cinc en pista durant tot el partit es fa imprescindible.

Encara que començar bé (primer quart) i els minuts finals (últim quart) poden semblar de més transcendència per al resultat final, és necessari competir amb regularitat tots els minuts del joc. El Força Lleida ha anat alternant fins al moment ratxes positives amb alguna de negativa.

En sis partits (Palma, Prat, Palència, Orense, Canoe i Barça B) dels nou que s’han saldat amb victòria ha estat capaç d’endossar en algun moment un parcial favorable. Al contrari, en els quatre partits perduts (Bilbao, Granada, Oviedo i Castelló) ha encaixat un parcial considerable. Però fins i tot el Barça té moments dolents.