Esperit 'Gaman'

Tots hem passat alguna vegada per situacions en les quals sentim “alguna cosa” però no sabem com definir-ho, ja sigui perquè no existeix una paraula concreta que descrigui aquesta emoció o simplement perquè constitueixen un cúmul de sensacions i no trobem les paraules adequades per referir-nos-hi. Algunes d’aquestes percepcions les anomenem presagis o pressentiments i són la suposició que alguna cosa succeirà de determinada forma.

Els pressentiments són a mig camí entre la intuïció i la premonició i actuen, si se’m permet l’expressió, com una espècie de radar. Veient la trajectòria del Lleida Esportiu, líder sòlid a falta d’una jornada per finalitzar la primera volta, la sensació que deixa aquesta plantilla no pot ser millor. Queda molt camí per recórrer i l’itinerari és tortuós i amb resultats, de vegades, inesperats, ja que primer s’ha de jugar un play-off i després anar superant eliminatòries en les quals per un penal, com per desgràcia bé sap el Lleida, et quedes sense ascens. Acabant campió de grup el camí, encara que difícil, concedeix més opcions. I el Lleida d’aquesta temporada sembla decidit a conquerir aquesta preuada primera plaça. Estic segur que més del 90% de la massa social i aficionats del Lleida tenen ara mateix el pressentiment que “enguany, sí”. Són sensacions que va deixant l’equip i, sobretot, a base de resultats que al final és el que compta.

I encara que no podem donar crèdit a totes les sensacions i pensaments que ens envaeixen, moltes vegades són tan intensos que no podem obviar-los. Cada idioma té els seus propis termes per donar forma a aquests pressentiments, que van un pas més enllà i defineixen les emocions de l’ànima. M’agrada el terme japonès Gaman, que significa la persistència d’afrontar els desafiaments, per molt grans que siguin. Les carpes són peixos que superen l’adversitat de les marees nadant a contracorrent i els japonesos aprofiten la primavera per treure les seues banderes amb la forma d’aquest animal per encomanar-se de l’esperit gaman.