La realitat

La realitat és que a punt de concloure la primera volta del campionat i amb els dos pròxims partits fora, era absolutament imprescindible la victòria ahir a la nit. Hem tornat a perdre a casa i era extraordinàriament important guanyar, sobretot després de la ridícula derrota contra l’Osca i de no haver estat a l’altura a la Corunya.

Però, una vegada més, siguem sincers. Ningú, cap de nosaltres, no podia imaginar a l’inici de la competició que a aquestes altures estaríem en places altes de play-off. Això és mèrit exclusiu de la plantilla i és just reconèixer-ho. Dit això, la realitat és que l’inici positivament explosiu pel que fa a resultats i joc ens ha ensenyat que aquest grup té molt més del que pensàvem i que jugant al límit podem guanyar a qualsevol. També hem après que la irregularitat, la falta de concentració i les incomprensibles “absències” poden donar-se alhora i en el mateix partit al costat de fases de joc brillants. Com és possible que tot això passi en tan sols quaranta minuts?

La realitat és que a la desgràcia de la lesió de Sierra el club ha reaccionat ràpid i esperem que amb encert. Tanmateix, la inexistència de patrocinador principal a hores d’ara ens hauria de portar a reflexionar sobre el motiu.

Una ciutat, un territori, que presumeix orgullosament d’afició i passió pel bàsquet ha de poder finançar-lo. Si no és així, hi ha menys afició o hi ha menys passió de la que es diu. Aquesta és la realitat.

La consecució d’un nombre suficient de victòries per a la salvació hauria de significar l’alliberament de molta pressió i la recerca d’objectius més ambiciosos. Mentre això arriba, intentem fer cadascú de la millor manera la nostra part del tracte: donar suport, dirigir i jugar. Feliç dia de Reis, bon any i bon bàsquet!