Joves no preparats

Després del partit d’ahir a la nit i arribats a l’equador de la temporada, és obligat valorar la trajectòria de l’equip. Ocupar la zona mitjana al final d’aquesta primera volta no pot considerar-se més que com un èxit si tenim en compte les sensacions que transmetia l’equip al principi de curs. Un any més, portar molts jugadors novells, alguns sense experiència a la Lliga, va comportar una important remodelació del grup que requeria una fase d’adaptació especialment durant els primers partits. Res més lluny de la realitat; ja des de l’inici l’engranatge va vorejar la perfecció. Potser el grup no transmetia el talent d’altres temporades però, en canvi, exhibia un malbaratament físic que és un bé molt preuat en aquesta Lliga. L’arrencada amb 9 victòries i 2 derrotes deixava molt lluny les tres places fatídiques de descens que tant ens van fer patir la passada temporada.

El desembre ha suposat un punt d’inflexió amb un balanç de 6 derrotes i una victòria. L’aparició de lesions ha minvat considerablement el rendiment de l’equip. D’aquí l’arribada del britànic Joshua Steel per suplir la baixa temporal de Fernando Sierra i la rescissió de Nil Brià a causa de la seua escassa aportació.

Menció especial mereix el paper dels vinculats. Només han debutat Lafuente i Oliva amb un rol testimonial. És clar que l’objectiu no és un possible ascens. Per això, ocupant un bon lloc a la taula, una major participació de joves locals hauria de ser l’aposta d’un club que ha prescindit aquesta temporada de Rubín i Sutina.

Lleida, que any rere any veu augmentat el nombre de practicants i que, històricament, tan bons jugadors ha donat a nivell estatal, ha vist truncada fa anys l’aparició de jugadors cap al bàsquet professional. Alguna cosa hi hem de fer.