Tocats i enfonsats

La humiliant derrota d’ahir a Palma confirma la tendència negativa d’un Força Lleida que, malgrat haver aconseguit en les últimes hores un patrocinador principal, ICG Software, es va mostrar impotent davant dels mallorquins i va encaixar una altra derrota. La pregunta del milió és... què ens estem perdent en aquesta mutació per veure partit a partit com s’esfuma el crèdit aconseguit en el primer tram de la competició?

Ni la incorporació de Steel per suplir la lesió de llarga durada de Fernando Sierra, ni el fet de disposar Jorge Serna de la total confiança de la directiva, no han servit de revulsiu per millorar una situació de deteriorament ratificada per la desfeta viscuda ahir a Palma, en la qual l’equip només va aguantar el primer quart, per caure en el segon temps i arribar a perdre de 38 punts i maquillar el resultat en els últims tres minuts.

Anotar dos punts de vuit en tirs lliures, perdre la lluita pel rebot i fer tan sols quatre assistències en tot el partit (dos de Miki Feliu i unes altres dos de Chapela), diuen molt dels dèficits d’aquest equip, que ha perdut el rumb i camina, lamentablement, cap al pou de la taula, si les coses no milloren en els pròxims partits.

L’equip està tocat i enfonsat. S’ha deixat de mirar a la part alta de la classificació per observar de reüll amb la mirada cap avall, on els competidors s’esforcen per sortir del clot. Els jugadors cridats a ser referents han de fer un pas endavant. Els Turner, Feliu, Kyei, Fall, Djuran i companyia tenen al davant la missió de recuperar l’autoestima i carregar les piles d’un equip abatut i desconcertat. Els aficionats es mereixen alguna cosa més.

És el moment de fer un reset i tornar a començar. Només ens serveix guanyar... i guanyar.