Abans que sigui massa tard

L’escriptor nord-americà William Arthur Ward va afirmar que “el pessimista es queixa del vent; l’optimista espera que canviï; el realista ajusta les veles”. Com totes les frases, cadascú la pot utilitzar com millor li convingui, una cosa que, aplicada al futbol, va com a anell al dit. Perquè si en alguna activitat una mateixa cosa es pot veure de forma optimista i pessimista alhora, és en el futbol.

És bo o dolent l’empat d’ahir? Hi ha motius per ser optimista després d’aquest mal inici d’any o n’hi ha per preocupar-se’n? Sens dubte, al club estan preocupats. La velocitat de creuer amb què anava l’equip s’ha vist frenada de cop amb l’arribada del 2019. Quatre econtres sense guanyar. Dos punts sumats de dotze posibles. De ser líders en solitari i de tenir un còmode matalàs sobre la cinquena posició, l’equip ha passat a ser quart, amb els mateixos punts que el cinquè. És això prou motiu per ser pessimista?

És cert que s’han disputat 22 jornades i que en queden encara 16 per jugar-se. O sigui que, un optimista, dirà que encara queda molta Lliga, que això és un camí molt llarg, que l’importants és estar a la zona de play-off en la jornada 38... bla, bla, bla. Un pessimista veurà que, amb aquesta renda perduda, s’ha tirat per la borda un avantatge que pot acabar pagant-se car. Un realista dirà que més val que l’equip reaccioni ja, abans que sigui massa tard. I, seguint amb la frase de William Arthur Ward, el millor consell que se m’ocorre per a Gerard Albadalejo és que ajusti les veles com més aviat millor. Perquè al Lleida, el que no sol faltar és vent tempestuós quan les coses no van com la direcció del club espera.

El club ha fet un esforç per tenir una plantilla competitiva, amb l’únic objectiu de pujar a Segona divisió A. Encara s’està a temps de tot, però els signes dels últims duels són preocupants.

Els resultats es resisteixen a arribar. I un entrenador ha de tenir clara una altra màxima del futbol: el que el sosté sempre són els resultats. I el president, esclar.