Gràcies, Gerard; hola, Oliva

Un canvi d’entrenador sempre és una cosa traumàtica en un equip. D’entrada, vol dir que alguna cosa no ha sortit bé. Encara que això sempre depèn dels objectius que tingui el club. En el cas del Lleida, amb una missió clara des del primer dia –classificar-se per al play-off i pujar a Segona A–, encadenar una ratxa de cinc partits sense guanyar incloent un partit perdut per 2-3 quan es guanyava per 2-0 i un altre caient per 0-2 amb el cuer, ha sacrificat Gerard Albadalejo, malgrat que l’equip continuava classificat en zona de play-off. En un altre equip, amb altres objectius, ser quart no pot ser cap altra cosa que motiu de celebració. Però al Lleida plovia sobre mullat. A ningú no se li escapa que Albadalejo no havia de ser l’entrenador aquesta temporada. El club va estar buscant tècnic l’estiu passat i, de fet, Oliva va passar d’estar a punt de fitxar a marxar a Xipre per entrenar un equip de Primera divisió d’aquell país. I es va quedar el Gerard. A Gerard Albadalejo cal donar-li les gràcies. A títol personal, les hi dono perquè sempre ha estat una persona amable, correcta i educada i que ha tingut un tracte exquisit amb aquest periodista. També cal reconèixer-li una dedicació absoluta al seu treball, com correspon a un apassionat pel futbol i que ha fet tot el possible per portar el Lleida tan lluny com ha pogut. Només es pot donar-li les gràcies i desitjar-li la millor de les sorts. Segur que la seua experiència al Lleida li serveix com si hagués fet un parell de màsters a la més prestigiosa de les acadèmies futbolístiques.

Arriba Joan Carles Oliva, un home que veu complert el seu antic somni d’entrenar l’equip de casa. Arriba amb un notable bagatge, amb sobrada experiència i segur que pot aportar molt a l’equip. D’entrada, veure la situació des d’un altre punt de vista de vegades permet detectar millor quin és el possible problema de l’equip. Oliva és també un apassionat del futbol. Una persona que ha fet molts sacrificis per poder dedicar-se al que més li agrada. Tant de bo sigui l’home que aconsegueixi el primer ascens en la història del club.