Partit a partit

Que no s’escampi el pànic. Les derrotes davant del Palència i ahir davant de l’Ourense dolen, però cal tenir en compte les baixes que té l’equip, obligat ara a fitxar. S’ha de confiar que l’equip es recuperi a l’espera que arribin noves victòries, com quan vam començar tan brillantment l’inici de Lliga. Ha de tornar a mostrar-se la millor versió del Força Lleida, amb unitat i treball conjunt, confiança en els resultats i no caure en el desànim quan les coses es torcen.

Cal anar partit a partit, a aconseguir com a mínim la permanència i si anem estant a l’altura fins i tot somiar jugar el play-off. Tot depèn de nosaltres, però també demanaria a l’atzar que es posi de part nostra i faci que altres equips puguin anar punxant, malgrat que el més segur és no necessitar l’ajuda de ningú.

Encara queda molta Lliga, cal amarrar els partits de casa i intentar guanyar algun matx a domicili per compensar una mica la classificació final. Sóc optimista i crec que si mantenim una estabilitat en el joc podem accedir a aquestes places que ens permetrien jugar per l’ascens.

Les lesions també poden ser un escull important. Hem anat recuperant jugadors, però n’hi ha d’altres que encara no estan a punt per incorporar-se. Caldrà confiar que la integritat física de la plantilla es mantingui ferma fins a l’últim partit.

El públic ha de ser protagonista en aquesta segona volta, hi ha molts aficionats que s’han beneficiat dels descomptes per fer-se socis. Benvinguts siguin i que això serveixi per animar la plantilla, hem d’anar a l’una, només així aconseguirem aquesta connexió tan necessària entre uns i d’altres.

El que deia, cal anar partit a partit per assolir algun dels dos objectius: permanència o play-off d’ascens. Continuarà...