El mèrit de Joan Carles

El tòpic futbolístic d’“entrenador nou, victòria segura” no es va complir amb Oliva en la seua estrena a Cornellà, on el Lleida ni tan sols va jugar un bon partit i es va sumar un punt. Però n’hi ha hagut prou amb dos jornades més perquè el tècnic hagi encarrilat un tren que semblava haver oblidat la seua destinació, que no és cap altra que jugar els play-offs d’ascens a Segona i, de passada, acabar al més amunt possible. Va ser pràctic a l’hora de plantejar el partit davant de l’Atlètic Llevant, sumant la primera victòria sota el seu comandament, i ahir a Paterna va resoldre un partit que se li va complicar davant un altre filial, el del València. Ell i els seus jugadors. Perquè aquí tothom rema en la mateixa direcció. Oliva és el maquinista però els vagons han d’anar ben alineats sobre els rails.

No es va trobar la millor de les situacions el relleu de Gerard Albadalejo, al qual no s’ha de restar ni una porció del mèrit que el Lleida sigui on és. Encara que l’equip seguia en play-off, els futbolistes no tenien el mateix esperit del que va ser líder, els resultats no acompanyaven i fins i tot hi havia un ambient enrarit al coincidir la crisi de resultats amb el mercat hivernal. Qualsevol podia ser l’assenyalat. Però a Oliva no li va tremolar el pols a l’hora d’introduir el seu propi estil, fins i tot modificant-lo al llarg dels partits i asseient qualsevol que no estigués al cent per cent. De fet, Dongou, que va arribar com una bomba al mercat d’hivern, no ha sigut titular en cap dels tres partits amb el nou tècnic. I no passa res. El que està al cent per cent estarà al camp i qui no s’asseurà a la banqueta o es quedarà fora. Per afegir un mèrit enorme a les primeres setmanes de treball de Joan Carles només cal donar un cop d’ull a la infermeria i a les convocatòries dels últims partits. Totes han estat nodrides per futbolistes d’un filial que juga a Primera Catalana. El marge de maniobra ha sigut mínim, gairebé nul.

Encara queda molt fins al 19 de maig, però el tren ha tornat a agafar velocitat i va perfectament embalat cap al que ha de ser el seu final de trajecte.