El Llista gaudeix, el Lleida no

Dissabte passat, tot just finalitzar el partit en el qual el Lleida Llista va certificar la classificació per a la segona Final Four europea consecutiva després de derrotar per 8-3 el Nantes, un dels jugadors emblemàtics de l’equip, Andreu Tomàs, explicava: “Som un grup d’amics que tirem endavant en els bons i en els mals moments.” En una victòria hi ha molts factors que han anat sumant al llarg del temps, de la mateixa manera que quan els resultats no arriben, tampoc hi ha una única explicació ni una única solució. Si n’hi hagués, seria molt fàcil.

El president del Lleida Llista, Enric Duch, també explicava que, després d’eliminar el Reus als recents quarts de final de la Copa del Rei, cap a la una de la matinada estaven tots, jugadors, tècnics i directius, sopant junts celebrant la classificació per a les semifinals.

Fins que alguns jugadors es van aixecar i van dir: “Marxem que demà hem de treballar.” I més d’un va fer 150 quilòmetres fins a casa seua, per dormir unes quantes hores i aixecar-se aviat per anar al seu lloc de treball.

Sí, el Lleida Llista està vivint un moment històric, dolç, pot ser que irrepetible. I en gaudeix. L’any passat, després de guanyar la Copa de la CERS, gairebé tots deien: “Hem de gaudir-ne, perquè no sabem si tornarem mai a una altra Final Four.”

Doncs hi han tornat. I en gaudeixen, perquè són molt conscients del que els ha costat arribar fins aquí.

Molta feina, molts sacrificis, però sempre amb la màxima humilitat i repartint somriures. Sense patrocinador principal, superant problemes econòmics. I si alguna cosa no els surt bé, continuaran repartint somriures, treballant i fent sacrificis. L’esport amateur és així. Ho sap bé Albert Folguera, que a les vuit del matí és cada dia a la seua feina.

I el Lleida no gaudeix. Segueix en play-off, però no gaudeix. Ahir va perdre i els dubtes que hi havia quan van destituir Albadalejo han tornat. La culpa, als equips, mai té un únic nom. En això, és com l’èxit. Sempre és plural.