Una veritat incòmoda

Després de rebre 48 punts de sutura havent destrossat un frigorífic de refrescos intentant recuperar una pilota, Wendell Ladner va sortir l’endemà a jugar el setè partit del play-off i va ajudar decisivament a la classificació del seu equip. El 1974, la temporada següent, va aconseguir el seu anell de campió al costat de Julius Irving. Ladner, un dels més durs entre els durs, mai no va destacar pel seu coneixement del joc, ni tan sols per qualsevol altra classe de coneixement, però va ser un exemple d’intensitat abrasiva i d’entrega.

Després d’una exigent setmana que podia haver acabat en desastre, la derrota d’ahir a la pista del Liberbank Oviedo deixa un gust agredolç per com era de previsible. Vam tornar a competir bé fins que se’ns va acabar el combustible. Mai no hem guanyat allà i caldrà esperar una temporada més per trencar l’estadística. No vam poder jugar al que volem, i les nostres absències (Shaquille Cleare) i la qualitat més gran de la plantilla rival van fer la resta a l’últim quart. Voler i poder sovint no van de la mà. Amb la salvació assegurada tindrem temps a final del curs de pensar seriosament si els projectes per no baixar valen la pena. Personalment no vull resignar-me a això i sospito que la veritable professionalització de l’estructura del club (amb canvis) ens hauria de portar millors dies de bàsquet.

Segons els seus companys, Ladner no semblava conèixer el significat de la paraula por, “bé, pot ser”, va comentar un d’ells a preguntes d’un periodista, “però tampoc no sap el significat de gaires altres paraules”, va reblar.

Va morir als vint-i-sis anys en un accident d’aviació i va poder ser identificat perquè en aquell moment portava posat el seu anell de campió de l’NBA amb els Nets.