Quatre partits, quatre finals

Una vegada superat el doble compromís a camp propi, davant de Castelló i Araberri, el calendari ens marca quatre partits més per cloure una temporada irregular, plena d’alts i baixos i sabor agredolç on les lesions i les fugides han posat l’accent i minvat l’equip de manera superlativa.

Ningú pot negar capacitat de treball, dedicació, professionalitat i entrega a una plantilla de jugadors que s’han buidat a la pista i que, excepte comptades ocasions, han sortit sempre amb la cara ben alta davant de rivals de superior categoria i pressupostos més alts.

Ara pertoca enfocar la recta final del calendari amb la il·lusió del principant i la solera d’un club que ha estat a l’elit i que arrossega una important munió de socis i aficionats a un dels pavellons estrella de la categoria.

El Força Lleida és un club estimat, respectat i admirat per toda la família del bàsquet espanyol, incloent-hi la secció arbitral i d’entrenadors. Aquest rèdit ens l’hem guanyat a pols setmana rere setmana tant a la pista com als despatxos. Els quatre partits que resten han de preparar-se com si es tractessin de quatre finals.

Màxima tensió i mínim relax. Ja tindrem temps per fer-ho a la platja o la muntanya perquè l’estiu serà llarg. Massa llarg per als qui ens agrada vibrar al Barris Nord.

Tots sabem que jugar el play-off és complicat i que, en cas hipotètic i que surti la carambola, la primera eliminatòria seria davant de Bilbao o Oviedo. Sí, jo ha sabem, tot això, però no per conegut hem d’obviar que, de vegades, els somnis es fan realitat.

Ja ho sabeu, quatre partits, quatre finals.