Sense nervis

La bona notícia és que la categoria s’ha salvat i això pot donar tranquil·litat, tant a l’equip com també a l’afició. Ara toca lluitar per ser al més amunt possible a la taula jugant sense cap mena de pressió, gaudint al màxim i oferint un bon espectacle.

Com diu Serna, no es valora del tot que s’hagi aconseguit la salvació amb diverses jornades de marge, no com l’any passat, però jo li diria que sí que ho considerem com un objectiu aconseguit, però els aficionats volem més, i que si no s’hagués jugat amb un grau de relaxació important en alguns partits, ara possiblement estaríem en una posició una mica més favorable per optar al play-off.

Gràcies al gran inici de temporada, podem parlar de la permanència com a valoració final, però no podem abaixar la guàrdia, s’ha de fer un esforç més i intentar guanyar el màxim nombre de partits possibles a veure si es produeix el miracle d’aconseguir una de les vuit places tan desitjades.

S’ha de competir sense nervis, que són mals consellers i provoquen precipitació. Queden encara dos partits al Barris Nord, que ha de ser un fortí per esgotar les poques possibilitats que ens queden per jugar el tan anhelat play-off.

Aquesta ha estat una temporada amb llums i ombres, amb partits bons, mediocres i d’altres francament dolents.

Està clar que la plantilla és la que és, i tampoc hi han ajudat gaire les lesions o la marxa de Turner.

De cara a la campanya que ve, potser faria falta assegurar-se la continuïtat de més d’un jugador de l’actual plantilla, però, per damunt de tot, fitxar alguna estrella que exerceixi de líder i faci vibrar amb el seu joc tot el Barris Nord. Això és el que ha faltat aquesta temporada, el públic ho agrairia i el bàsquet també.