Sense retrets

Larry Bird encara avui manifesta sense dubtar-ho que la pitjor derrota de tota la seua carrera va ser la que va patir el 26 de març del 1979 (sí, ja fa 40 anys!) a la final del campionat universitari americà, el que alguns consideren com el partit que va canviar la història del bàsquet. El seu rival llavors, i la resta de la seua carrera, va ser Magic Johnson. Una rivalitat llegendària dins i fora de les pistes que afortunadament va tenir un feliç final.

Ha plogut molt des d’aleshores i un any més, abans del temps de cireres, estem a punt d’acomiadar una temporada en què pràcticament ja no ens juguem res. Les coses han anat millor enguany. Molt millor del que tots pensàvem abans d’iniciar la competició. Hi ha hagut problemes, sempre n’hi ha, però aquesta vegada, segons el meu parer, s’han solucionat gairebé tots a temps. Una eliminatòria de play-off seria un formidable premi per a jugadors i afició. En una Lliga que puja de nivell any rere any hem estat capaços de competir i millorar les nostres prestacions gràcies a un inici espectacular. No oblidem que de les 16 victòries amb què comptem, 9 s’havien produït la jornada 13. Dijous passat, derrota a la pròrroga davant d’un Corunya que necessitava la victòria més que nosaltres, i aquesta circumstància es va notar a la pista. Cap retret als nostres. Això sí, les renovacions de diversos jugadors no s’haurien de fer esperar.

Biz Stone, cofundador de Twitter i apassionat aficionat al bàsquet, va batejar amb el nom de Larry l’ocell icona d’aquesta xarxa social. Stone, fan absolut dels Celtics dels 80, no va dubtar a reconèixer no fa gaire que, efectivament, el nom (jugant amb el cognom del seu ídol) és pel seu admirat Larry Bird. Aquesta victòria mai no l’hi podrà arrabassar Magic. Feliç Pasqua!