LA CONTRACRÒNICA
Diàleg i (forçosa) paritat
I si algú estava una mica endormiscat per l’hora de l’enregistrament del debat, es va eixorivir de cop amb la irrupció del vendaval Jaume Moya, d’En Comú Podem. Sense el fulard tan habitual en ell, va ser el candidat que va mostrar més seguretat, aplom i, sobretot, volum de veu, i va donar mostres de com ha après durant l’etapa de diputat. I davant de l’ímpetu de Moya, el número 1 del PP, Dante Pérez, no va voler quedar-se enrere.
En castellà i referint-se a Lérida, va aprofitar la intervenció per repartir estopa contra el seu expartit, el PSOE, que va titllar de traïdor; contra Cs, i contra Vox, formació d’extrema dreta “que no és una solució sinó un problema afegit”. Una bel·ligerant Montse Mínguez tampoc es va quedar curta en aquesta primera intervenció i va carregar contra Junts per Catalunya, dient que si Turull no hi era era “per culpa de Puigdemont” i va criticar que el cap de llista “no és de Lleida”.
Finalment va intervenir la ciutadana Maria Burrel, molt aplicada i aportant dades a la primera de canvi, que, també en castellà, va tenir una estrena en to alarmista, en què va parlar de “moment d’emergència nacional”, de “privilegis nacionalistes” i va repetir el nom d’Espanya.
Després d’aquest escalfament, ja es van succeir alguns “miniatacs” entre els contrincants, que en cap moment es van produir entre JxCat i ERC. Així, Mínguez va retreure a Cañadell que critiqués els socialistes malgrat governar amb ells al consell de la Noguera; i Pérez, com per art de màgia, es va passar al català per titllar de “covards” i “pàries” els d’Esquerra, en un repartiment a tort i a dret en què fins i tot va rebre fins i tot Jordi Évole.
La cosa no va anar a més i, en general el debat va ser de guant blanc, i va finalitzar amb un toc “endevinatori” del candidat popular, que va pronosticar que JxCat, ERC i PSC tenien segur l’escó i el quart ballava entre ell, el d’En Comú Podem i un segon per a Esquerra Republicana. Demà sabrem si es guanyaria la vida com a endeví.