La clau és l'entrenador

La història de l’esport és plena d’equips que, sense ser extraordinaris, han aconseguit assolir grans gestes. Darrere d’aquests casos només hi pot haver tres coses: un jugador estel·lar que sobresurt de la resta i estira l’equip; un grup molt unit capaç de sobreposar-se a qualsevol adversitat, o un entrenador que té la virtut de treure el millor de cadascun dels jugadors.

No són pocs els que defensen que un equip és el reflex del caràcter d’un entrenador. Mané, un tipus amb caràcter, va portar la UE Lleida a dalt de tot. No era un equip model de talent, però era molt difícil guanyar-lo. Ahir mateix, a Lleida en vam tenir un altre exemple. El CB Pardinyes es va proclamar campió de la Lliga Catalana LEB. Per als que no ho saben, aquests nois, que després de tres play-offs consecutius s’han ficat a la Lliga LEB Plata de bàsquet, estan dirigits per un entrenador que és tot un crac: Gerard Encuentra. No ha tingut mai el pressupost més alt de la categoria, però els seus equips reflecteixen el seu caràcter i talent i, sí, costa molt guanyar-los.

I què he de dir d’Albert Folguera! Ha fet el Lleida Llista dos anys consecutius campió d’Europa i tampoc maneja un pressupost per tirar coets.

Quan el Lleida va escollir Molo, el fet que aquesta fos la seua primera experiència professional va generar alguns dubtes. Els coneixements és evident que els té, com qualsevol altra persona que tingui el títol. El seu caràcter és només seu. I ja ho veuen, la clau és l’entrenador.