Inflexió i reflexió

L’inesperat però no menys meritori ascens a LEB Plata del CB Pardinyes la temporada passada ha de marcar un punt d’inflexió i reflexió al bàsquet de la nostra ciutat. Inflexió, perquè s’acaba el monopoli a nivell professional que fins ara semblava que pertanyia al Força Lleida. I reflexió, perquè ens hem de preguntar si una ciutat com Lleida pot allotjar, i alhora competir de forma brillant, un club a la LEB Or i un altre a Plata.

Després de set temporades a la categoria, l’ICG Força Lleida ha de fer un pas endavant pel que fa a les seues ambicions esportives. Un nou projecte amb l’objectiu de mantenir-se una temporada més a la Lliga cada vegada il·lusiona menys. Classificar-se entre els nou primers per jugar el play-off s’està convertint en una obligació.

En la meua etapa com a entrenador de l’ADT a la LEB Plata vaig viure la mateixa situació que s’ha generat ara a la nostra ciutat. A Tarragona, durant dos temporades, van conviure dos equips professionals, el CB Tarragona en Or i l’AD Torreforta en Plata. La rivalitat i la falta de cooperació entre els dos clubs els va portar al límit de la desaparició.

La unificació de l’actual projecte esportiu, posar unes bases més enllà de rivalitzar i complementar-se ha de ser una prioritat per a Força Lleida i Pardinyes. La possibilitat que ofereix el reglament de poder vincular i compartir quatre jugadors menors de 23 anys que puguin jugar amb les dos formacions és un avantatge que haurien de valorar.

La Paeria com a patrocinador dels dos clubs ha de mediar entre ells si els equips no són capaços de posar-se d’acord. La necessitat de col·laborar i remar tots en una mateixa direcció em sembla crucial. Competir i rivalitzar entre els dos em sembla un greu error.