L'art de comunicar

El bisbe, pacifista i activista sud-africà Desmond Tutu, va dir una vegada que “si ets neutral en situacions d’injustícia, has triat el costat de l’opressor”. La condemna als líders polítics i socials que es va fer pública dilluns, li ha semblat una injustícia a una gran part de la població catalana. I esportistes o clubs catalans, com que no viuen al marge de les inquietuds de la seua societat, van voler mostrar el seu rebuig a una condemna duríssima.

D’una condemna es pot esperar que sigui proporcional al mal causat. I molts catalans creuen que no és el cas. I això ho han afirmat també juristes gens sospitosos de ser independentistes. De la mateixa manera que a una societat democràtica li sembla desproporcionat que a algú li tallin una mà per robar, sense que això vulgui dir que aquesta societat estigui a favor que la gent robi.

A Lleida, en alguns casos per convenciment i en altres per seguidisme, hi va haver clubs que van entendre que s’havien de pronunciar sobre un tema que era obvi que havia afectat la ciutadania. Però si et pronuncies, has d’assumir que t’has de mullar. El Lleida Esportiu va penjar a les xarxes socials la pancarta de “Llibertat presos polítics”. Les crítiques li van caure de la premsa de dretes espanyola. El Llista i el Força Lleida van preferir no mullar-se i les crítiques els van caure dels seus propis jugadors i aficionats, fins al punt que van haver de retirar el comunicat que, segurament, no volien fer.