Així, sí

En aquestes últimes temporades, la LEB Or és una competició que progressivament va comportant més exigència. Després d’uns anys en què la crisi va castigar durament la Lliga, d’un temps ençà podem observar com totes les plantilles milloren i es nodreixen amb jugadors de més qualitat. Tots els clubs proven de millorar d’un curs a l’altre amb la finalitat de poder lluitar per objectius més ambiciosos, encara que és més tard i mentre va transcorrent la competició que es constata si la millora ha estat suficient per assolir-los.

El Força Lleida, conscient de la necessitat de fer un pas endavant que li permeti disputar el play-off, ha millorat la plantilla donant continuïtat a jugadors que van rendir a bon nivell la passada temporada, recuperant-ne d’interessants i apostant per una plantilla més llarga.

Una vegada transcorregudes les sis primeres jornades, podem observar la igualtat que hi ha a la competició, que no hi ha un únic equip dominador i que cap dels equips no ha pogut mostrar-se imbatut. Un any més, l’inici de lliga és esperançador, ja que per atansar-se als objectius és imprescindible continuar sent forts a casa i competitius a domicili. Aquesta setmana de triple jornada jugant tres partits en deu dies afavoreix els clubs amb plantilles més àmplies i pressupostos que els permeten viatjar de manera confortable.

Amb tant partit, sempre es produeixen resultats sorprenents. La important victòria d’ahir a la nit amb un estel·lar últim quart en atac (37 punts) ha de servir per motivar l’equip a seguir en aquesta línia, ser ambiciós. Encara que queda molt treball per fer tant nivell individual com a nivell d’equip, aquest inici de competició deixa entreveure que millorant petits detalls es pot optar a estar entre els millors. A

ixí, sí.