Jornada de reflexió

Estem en plena jornada de reflexió. Un moment per parar el rellotge, fer balanç, distingir programes, filtrar propostes desesperades i decidir el nostre vot. Una jornada en què les dades i la realitat superen àmpliament els desitjos i la ficció. Els partits han fet la seua campanya i ara és el moment dels ciutadans per exercir el seu dret al vot i marcar el futur de la nostra societat en els propers quatre anys. Així almenys ho esperem.

En bàsquet, i una vegada transcorreguda una quarta part de la competició i havent recollit alguns fruits –negatius per a alguns i insuficients per a d’altres–, és moment de fer també una reflexió i prendre les decisions oportunes amb l’objectiu de millorar el que queda de Lliga. Disposem d’un equip jove i equilibrat en totes les línies; llarg de banqueta, amb possibilitat de rotació, de segona unitat i compensació per lesions. L’entrenador no pot tenir excuses en aquest sentit.

Si bé a la Corunya i Castelló es va donar la cara i al pavelló de Barris Nord s’han aconseguit bons resultats, el que va succeir a Valladolid i ahir davant del Càceres s’allunya molt del que volem per a aquest Força Lleida. Per això, han de sortir a pista molt concentrats perquè els primers quarts solen ser determinants i una desconnexió en un moment concret condueix a la derrota malgrat que es millori en la resta del matx.

Ahir, sense direcció a pista, desorientació a la banqueta, amb percentatges de tret pírrics i elevades pèrdues de pilota, es va evidenciar que es pot fer molt millor. El rival, sense jugar un gran partit, va treure rèdit dels dubtes locals i malgrat que es va poder guanyar el partit a l’últim minut, el resultat és just. Avui hem de fer una jornada de reflexió.