Més fàcil

Després d’una ratxa de partits negatius, el de Valladolid, nefast, i el del Càceres al Barris Nord, molt millorable, crec que el bàsquet és un esport que requereix molta més concentració de la que la plantilla del Força Lleida ens té acostumats.

Els freqüents alts i baixos en el joc, uns períodes molt bons i altres de decebedors i la manca de connexió entre línies fan que els rivals trobin moltes facilitats.

Encara que hi ha diferència de pressupostos entre uns i altres, no existeix rival petit, i la demostració la tenim en el fet que l’ICG Força Lleida tenia el duel pràcticament guanyat a Palència i a l’últim segon va caure fent un gran partit; i el Càceres, sense ser un equip dels grans, va sortir airós del Barris Nord.

Dos clars exemples que no hi ha equips febles i que practicant un bàsquet més efectiu es poden guanyar els partits a priori considerats més difícils.

No ens compliquem la vida amb filigranes i jugades esotèriques, sortim a la pista donant-ho tot.

Si les coses es torcen, reaccionem; els jugadors superant el seu mal joc, ja sigui individual o col·lectiu, i l’entrenador sent més hàbil, tant en la direcció com en els canvis, moltes vegades, no del tot correctes.

Per què ens costa tant entrar en joc? Per què no som capaços de reaccionar quan les coses no surten bé?

Per què tenim tants defalliments seguits? Són preguntes que ens formulem. Qui té la resposta? Per descomptat, els jugadors.

Alguns no estan donant el que se n’esperava, i crec que s’ha de millorar la política de fitxatges, sempre dins de les nostres possibilitats. Fem més fàcil el bàsquet, quan el compliquem vénen les derrotes i això es paga en la classificació jornada rere jornada.