Tenim problemes, problemes greus

Fa només un any, a aquestes altures de la competició l’equip havia aconseguit vuit victòries. Aquest any, l’any de la continuïtat, tan sols en portem tres. És el segon pitjor inici de campionat de l’equip en tota la seua història. Amb una plantilla, al meu parer, de menor nivell que la d’aquest any es van aconseguir millors resultats. Podem parlar de dinàmiques, de cercles viciosos, d’estats d’ànim, de sensacions... però el cert és que la imatge que s’ofereix i la que molts de nosaltres percebem és que l’equip i, en certa manera també el club, s’han instal·lat en un estat de profunda depressió.

Veiem que l’ansietat i la por es reflecteixen en els rostres de tots els protagonistes i sense canvis sembla molt complicat revertir aquesta situació. Segurament el més correcte en aquest moment seria donar ànim a un grup que ho necessita, fingir comprensió, fer arribar afecte als nois i acabar amb un “no passa res” que provi de tranquil·litzar qui ho diu i qui ho escolta. Però la realitat és una altra.

Els resultats i la imatge de l’equip en els últims partits han estat molt molt millorables. Segons la meua modesta opinió, tenim un greu dèficit en la direcció del club, en la direcció tècnica i en la direcció del joc. I la impressió és que la millora no arribarà demà. A banda de profundes reflexions, ja és temps de prendre decisions, decisions gens fàcils.

Encaixar 97 punts, perdre gairebé 20 pilotes i no tenir ni un sol jugador amb valoració positiva no és una qüestió de caràcter, és una altra cosa, és jugar patint, jugar amb por, jugar amb ansietat.

Hem entre tots d’aconseguir canviar això amb urgència perquè, lamentablement, ens hem convertit en les vitamines de tots els equips que estan en ratxes negatives.