Les primeres ones

Algú va dir que cap mariner es fa expert sobre un mar tranquil. Vaja, bàsicament, que en absència d’ones qualsevol pot navegar. Fins ara, Molo s’havia trobat amb un mar relativament tranquil, la qual cosa li ha permès conduir la nau cap a les posicions de play-off. Resultats favorables que han conduït a unes estadístiques molt positives; pocs problemes i, per tant, aparentment ben resolts i una inèrcia positiva que li ha permès tornar a sentir aquesta comunió amb una grada que l’adora i que ja va mantenir en l’etapa de jugador.

Però han arribat les primeres ones, els primers ràpids i la navegació ha deixat de ser tranquil·la. No hi ha motiu d’alarma, però ara és quan s’ha de demostrar que se sap navegar en un mar que ha començat a agitar-se. Ahir va perdre un encontre en el qual el Lleida no va transmetre en cap moment la sensació de poder vèncer. Ha guanyat un partit dels últims sis i ha sumat 1 punt de 9.

Això és molt llarg i hi ha molts obstacles al llarg del camí. Molo ja ha patit la seua primera expulsió, tan absurda com evitable. I de mal vendre, per molt que la justificació fos que el seu enuig era amb Liberto, “no amb l’àrbitre ni amb la banqueta rival”.

Però és que no es tracta d’un detall menor, ja que va recriminar el seu jugador per una acció de fair play. Aquell mateix dia va ser expulsat Trilles. Ahir, Alpha. Tampoc fa falta que les ones s’agitin des del mateix vaixell.