L'afició

A la societat, en general, ens movem al llarg de tres premisses importants que poden decidir una situació concreta o una altra de diferent: ser al costat d’alguna cosa o d’algú, sentir indiferència i estar-hi en contra.

L’afició del Força Lleida sempre ha estat donant suport i animant l’equip, però després de l’evolució dels últims partits, va cansant-se de la poca eficàcia de la plantilla i a poc a poc, va perdent la il·lusió i les ganes d’anar al Barris Nord.

Cal canviar ja! Aquest és un toc d’atenció tant als jugadors, com a l’entrenador i a la junta directiva. Els fitxatges poc encertats fan que siguem un equip tirant cap a mediocre del qual tothom pot treure profit quan ve a la nostra pista. Falta actitud i capacitat de reacció quan es desconnecta en alguna fase del joc. Després ja no es pot recuperar el resultat, vas a remolc i acabes perdent, i això comença a ser reiteratiu.

Aquest equip està tocat moralment i aquesta circumstància el fa fràgil i feble, jugant a ràfegues no superem els partits. La regularitat ha de tornar a ser protagonista, perquè l’ombra del descens a la LEB Plata cada vegada es va atansant més.

La decepció que hem tingut amb jugadors com Carey ha estat gran, s’ha de tornar a buscar al mercat i fitxar un jugador emblemàtic amb prou categoria com per fer reflotar aquest equip. Es queixava Serna abans del cessament que el públic no afavoreix quan es queixa. És cert, però la paciència té un límit.

També deia una cosa similar Miki Feliu, al qual vaig tenir ocasió de trobar-me i que afirmava: “El que ha de fer l’afició és animar-ne més.” El que ha de fer l’equip és tornar a il·lusionar-nos. Si per una fatalitat es perdés la categoria, seria molt difícil que la gent s’hi enganxés de nou.