El tall UCLA (Benvingut, Gustavo)

Tots els que alguna vegada han jugat seriosament a bàsquet han sentit parlar d’“el tall UCLA”, moviment ofensiu ideat pel llegendari entrenador John Wooden que, anys més tard de la seua mort, continua ostentant el rècord de victòries consecutives en la competició universitària americana amb ni més ni menys que vuitanta-vuit. Wooden, venerat pels seus deixebles, va deixar una enorme empremta en el bàsquet dins i fora de les pistes i va encarnar una forma romàntica de veure l’esport i la vida que avui desgraciadament no està de moda.

Ningú no demanarà al nostre nou entrenador que encadeni 88 victòries consecutives, però sí que miri de reparar una plantilla que sap, pot i ha de jugar molt millor que això. Deambular per la competició no és pas acceptable.

Després de menys d’una setmana de treball és aviat per apreciar canvis notables però el diagnòstic d’Aranzana (veig un equip amb por) i les primeres mesures (divertir-se jugant, rebot, defensa i actitud) no poden sorprendre els que seguim habitualment l’equip. Un tipus (Gustavo) que porta entrenant des del 1975 ha hagut de veure de tot a la pista i al vestidor i amb tota seguretat sap el que ha de fer i la manera de portar-ho a terme. Benvingut, Gustavo. Valor, encert i sort.

Per la seua banda, la desvinculació de Carey, que mai no va semblar sentir-se còmode amb nosaltres, permetrà alliberar espai salarial per a la contractació d’un exterior de qualitat, que és el que aquesta plantilla demana.

La situació límit de l’equip sembla que ha fet entendre a la directiva que no hi ha progrés sense canvis i que, encara que faci mal, hem d’assimilar que no som els que crèiem ser i que no estem on pensem que mereixeríem estar. Aprofito per dir: Bon Nadal per a tothom.