Gols en pròpia porta

Herbert von Karajan (1908-1989), genial director d’orquestra austríac, va dir que “l’art de dirigir consisteix a saber quan cal abandonar la batuta per no molestar l’orquestra”. Un club de futbol, com una gran orquestra, necessita una harmonia que només arriba quan totes les peces de l’engranatge, des de dalt de tot de l’estructura fins al més humil dels esglaons, aconsegueixen sonar de forma precisa, executant cadascú a la perfecció la funció encomanada.

El Barça és un club que sembla especialitzat a provocar les seues pròpies crisis, sense intervenció externa. L’últim exemple ha estat la polèmica oberta per Abidal, culpant els jugadors de la destitució d’Ernesto Valverde, en unes declaracions contestades amb duresa per Messi. Josep Maria Bartomeu ha imposat la pau, encara que cal veure de quina forma afecta el que passa al terreny de joc.

Sobre la gespa també afecta, lògicament, el que succeeix als despatxos. El Lleida té denúncies d’exjugadors davant de l’AFE per impagaments, en un altre capítol de la facilitat amb què a aquest club se li obren fronts extraesportius. Algú podrà dir que això no resta punts, però el que és segur és que no en suma.

El cas pot ser una mena d’espòiler per als actuals futbolistes que, igual que Ebenezer Scrooge a A Christmas Carol, de Charles Dickens, poden veure en això com serà el seu futur si no es porten bé.

Tots dos casos semblen gols en pròpia porta.