Compromís i veritat

El periodisme és una vocació i ser periodista és firmar un compromís amb la veritat, però sobretot d’honestedat amb un mateix i amb la societat.

Si tota la informació, falòrnies, rumors, cançons que ens arriben, ho difonguéssim no tindríem hores al dia per fer-los públics. Però hi ha filtres professionals i ètics. És veritat el tòpic que valem més pel que callem que pel que sabem. I sobretot convé recordar que una cosa és opinió i una altra és informació en la qual el periodista no escriu per enemistat personal ni perquè se sent part afectada. Només exposa uns fets i els contrasta amb totes les parts implicades (una altra cosa és que no es rebi resposta). Informar d’una cosa que no agrada sol comportar amenaces i ara amb les xarxes socials fins i tot un cert linxament verbal.

Quina necessitat tenim els periodistes de complicar-nos la vida? Ni tan sols on treballem ens felicitaran per fer bé la nostra feina. Això, com resa un altre tòpic, entra en el sou. De la mateixa manera que desgraciadament també hi entra exposar-se a comentaris desagradables. Afecta? Esclar, però no sóc partidari d’entrar en baralles de taverna a través de les xarxes. Cada un és lliure de pensar com vulgui i si se superen els límits hi ha els jutjats. Respecto qui prefereix no tacar-se amb notícies que també coneix però que sap que li portaran problemes. Cadascú tria el camí que vol, a la vida.