Pas a pas

En un cap de setmana en què els fanàtics del bàsquet desitjaríem més temps, el caprici del calendari ens ha ofert un superclàssic de la categoria: un altre duel contra el Palència. Un Palència post-Otegui que, sorprenentment, no encapçala la taula classificatòria, de moment.

Entre la Copa del Rei de la Lliga ACB i l’All Star Weekend de l’NBA qualsevol aficionat de veritat aconsegueix fer lloc a la complicadíssima agenda de partits per disfrutar d’un dels xocs més atractius de la temporada. La gran rivalitat i el respecte mutu han caracteritzat aquests enfrontaments i així ha de continuar sent. Els tenim ganes.

Lamentablement i per raons diferents no vam poder veure en la pista els dos únics lleidatans de la plantilla. Martí, que progressa adequadament en la recuperació, i Lafuente, incomprensiblement cedit a Logronyo, no van disputar l’encontre. Des de l’arribada d’Aranzana, l’equip transmet coses diferents i positives, i si els resultats aconsegueixen acompanyar i les lesions ens respecten hauríem d’abandonar amb rapidesa la delicada zona classificatòria en la qual encara ens trobem. La part positiva, segons la meua opinió, és que els jugadors creuen en el que fan, saben a què volen jugar i es veuen capaços de solucionar gairebé qualsevol situació que se’ls presenti al camp. I, per descomptat, el magnífic estat de forma de Feliu que, a més de sumar en l’àmbit personal, sospito que té molt a veure en la recuperació mental del grup.

Amb el ressentiment encara viu del cruel final del partit de la primera volta, una victòria davant un rival tan qualificat com el Palència hauria fet créixer la confiança de l’equip i la fe de l’afició. Pas a pas. Ara mateix només necessitem guanyar. Feliç supercap de setmana de bàsquet, amics!