Uns fidels de 'play-off'

Atribueixen a Jorge Valdano l’enginyosa frase: “El futbol és la més important de les coses menys importants de la vida.” Però el tècnic argentí no oculta que el van inspirar els relats del seu compatriota Roberto Fontanarrosa, que va morir el 2007. El Negro, com l’anomenaven afectuosament, va ser un escriptor prolífic i extraordinari. Va publicar prop de tres-cents contes, reunits en una dotzena de llibres, a més de tres novel·les i un parell de compilacions de cròniques esportives. Entre els textos més coneguts es troben els seus relats de futbol que, allunyats de la retòrica esportiva, conviden inevitablement a reflexionar sobre la vida.

És veritat. El futbol, que genera polèmiques, controvèrsies i fins i tot disputes polítiques, és una font inesgotable d’alegries i de tristeses, una explosió de sentiments que va més enllà del raciocini. No hi ha cap altre esport que el superi en transcendència.

Què seria del futbol sense la gent? És evident que els actors més importants són els jugadors perquè sense ells no hi ha joc. Però, quin sentit tindria que juguessin sense públic? Seria tan ridícul com que el millor o la millor cantant només interpretessin en la intimitat o un artista ocultés la seua obra i no pogués ser admirada o criticada. Per això, els aficionats del Lleida que van assistir ahir al Prat, molts d’ells fidels en tots els desplaçaments, i també els que van al Camp d’Esports es mereixen el play-off.