Sí, l'han fet bo!

Si existeix un esport carregat de tòpics que, no per no ser certs, acaben resultant més una excusa que una veritat, és el futbol: “No hi ha enemic petit”, “els partits duren fins que s’acaben”, “no hem sabut aprofitar les ocasions”, “la mala sort no és entrenable”, “el futbol és així” o, el que més ràbia fa (almenys a mi) és allò d’“aquest empat (fora de casa quan s’hauria d’haver guanyat) cal fer-lo bo guanyant el següent partit”. Després de no haver sabut guanyar contra el Prat, penúltim i l’equip més golejat a casa seua, els jugadors, tècnic inclòs, es van agafar a aquest tòpic per parlar del següent compromís al Camp d’Esports. I mira per on van ser capaços de passar per sobre d’un Vila-real B que estava més amunt que els de Molo, i que ja pot “presumir” de ser l’únic equip, ara per ara, que el Lleida li ha guanyat els sis punts en joc.

Ahir va jugar un dels millors partits del campionat, suma 15 dels últims 24 punts disputats i tan sols ha perdut un partit, l’ajornat a la Nucia. Això fa, unit a la resta de resultats de la jornada, que ara mateix el Lleida es col·loqui a tan sols quatre punts del liderat i a tres del segon, tercer i quart lloc. O el que és el mateix, que a deu jornades del final tot és possible, malgrat que els de Molo farien bé d’abandonar la mitjana anglesa –tres de cada sis– perquè amb la puntuació de tres punts no serveix de tant aquella teoria que va popularitzar Terry Venables.