Retorn a casa sense llums

L’apagada parcial que es va produir a la segona part al Camp d’Esports va ser, fent un ús metafòric del terme, la mateixa que va patir el Lleida Esportiu en la seua atípica estrena a casa. En aquests temps tan estranys a causa de la pandèmia produïa tristesa veure l’estadi sense públic, sense ànima en definitiva, perquè els aficionats són al cap i a la fi la raó de ser d’aquest esport.

Fins ahir els de Molo havien fet bo el refrany que diu “per més que corris no aplegaràs més aviat”. Van començar més tard que la resta de rivals, encara que almenys van poder descansar en la primera jornada, i la trajectòria estava sent bona. Era l’únic equip del seu subgrup que havia estat capaç de guanyar fora de casa en una arrancada de temporada tan insòlita que fins a la sisena jornada no ha trepitjat el Camp d’Esports.

Malgrat la derrota d’ahir, per cert davant d’un molt bon rival, aquest Lleida pintava bé. Queden molts aspectes per polir, això està clar, però Molo estava sabent treure rendiment a un grup que, respecte a la passada temporada, va perdre peces importants a l’onze titular. El Cornellà va dominar amb suficiència un Lleida que va evidenciar carències. No va estar bé en defensa i, de fet, només en un partit, el que va guanyar a Badalona 0-2, no ha encaixat gols. I tampoc de tres quarts endavant no hi va haver ahir idees i frescor. Això sí, cal elogiar l’esforç fins al final d’un Lleida en el qual el seu esperit de lluita és el que pretén inculcar Molo perquè aquesta era la seua principal característica quan era jugador en actiu.

En un torneig de fases curtes cal posar remei immediatament. Molo és conscient que el temps apressa i fins ahir els resultats estaven acompanyant. Fins i tot es va superar l’handicap de jugar fora, encara que la majoria de victòries en aquest subgrup estan sent casolanes. Ha estat un esborrall i ara toca rescabalar-se aquest dimecres davant del Llagostera.