Bàsquet i matemàtiques

Bàsquet i matemàtiques tenen una relació directa que és difícil de traspuar. Aquest és un joc basat fonamentalment en els números i les seves combinacions estadístiques i on el treball previ de scouting té una importància capital a l’hora de valorar l’equip rival i conèixer punts forts i febles dels jugadors contrincants. Els percentatges de tir des de totes les posicions, el nombre de rebots, les pèrdues de pilota, contraatacs, assistències, recuperacions i personals marquen la investigació prèvia al partit.

Abans de marxar cap a la capital de la Plana les matemàtiques ens deien sense cap mena de dubte que el matx davant el TAU Castelló era no tan sols complicat , sinó que es veia decantat a favor dels locals de forma clara i contundent. Les estadístiques afavorien el Castelló des de la primera a la darrera. Objectivament era així i subjectivament també després d’estar gairebé tres setmanes sense competir per dos ajornaments amb el que això significa.

Sense ritme de competició, amb un lesionat a la pintura de més de 2,10 –pèrdua d’intimidació i rotació–, els de Gustavo Aranzana van sortir a trencar els pronòstics i es van encomanar a la defensa, la disciplina i el treball d’equip per superar un Castelló que només havia perdut un partit en tota la lliga i presentava una de les millors plantilles de la competició.

El Força Lleida s’ho va creure i va jugar amb intensitat sense descans donant una lliçó de com es pot guanyar en pista visitant anant tot el partit al darrere en el marcador.

Aranzana va impartir un clínic gratuït als de la Plana des de la banqueta i Markus Vinicius i Eddy Polanco ho van fer des de la defensa i l’atac, respectivament.

A vegades dos i dos no són quatre. A Castelló les Lletres van guanyar les Ciències.