Primera fase, segona volta

D eu ser casualitat, però en els últims anys gairebé sempre coincideix una de les meues col·laboracions amb l’inici de la segona volta. Aquest any també. Les últimes temporades, a causa dels resultats, el contingut d’aquestes contracròniques solia ser d’esperança en un millor joc, millors resultats o un millor finançament. En aquesta campanya tan estranya per a tothom, i en què poder jugar s’ha convertit en un desafiament a l’atzar, hem començat la segona volta de la primera fase amb més victòries que derrotes i després d’una meritòria seqüència de tres partits guanyats.

És cert que encara queden dos encontres pendents i que el marge i la classificació haurien de millorar en vista dels rivals pendents, però també és cert que aquests constants parèntesis competitius no ajuden al que els que en saben denominen “tenir ritme de competició”. A diferència d’altres anys, la meua sensació en aquest inici de la segona volta és que des de la banqueta es tenen les idees clares sobre les fortaleses i les debilitats del grup. La renovació d’Aranzana és el millor que ens podia haver succeït. Les comparacions sempre són odioses, però de vegades són necessàries. Recordar les sensacions i les dinàmiques de temporades passades, tant dins com fora de la pista a aquestes altures de competició, no fa més que constatar un canvi positiu, i sols per això convida a ser optimistes.

Defensa sòlida, fortalesa mental, duresa, constància i confiança en el treball són, segons el meu parer, els adjectius que avui defineixen aquest equip.

No em cansaré de repetir que, en les circumstàncies en les quals la competició s’està desenvolupant, només els més forts i els que tinguin millor mentalitat d’adaptació tiraran endavant. Malgrat tot, bon Nadal i feliç any nou.