LA CONTRACRÒNICA
Sang calenta
Començar els cicles amb dinàmiques positives sempre és símptoma de confiança en un futur prometedor. Aconseguir la victòria el primer partit de l’any i la forma en què l’equip va afrontar ahir el segon temps ens ha de fer pensar a aconseguir objectius ambiciosos. I és que la recent incorporació del veneçolà Michael Carrera, sota el meu punt de vista, dota de més equilibri l’equip en diverses facetes. En el primer partit, i deixant de banda el menor o major encert que pugui oferir un jugador en el seu debut, va demostrar que té capacitat per complementar i millorar l’equip, tant en defensa com en atac.
Es tracta d’un jugador dels etiquetats de “sang calenta”, capaços tant de fer el millor com de vegades allò no tan bo, però sens dubte aquesta classe de jugadors que tot entrenador vol tenir a les seues files, no només per l’actitud i implicació, sinó també perquè va demostrar que no li falta talent. Potser en defensa hagi de suplir la seua falta de centímetres amb aquesta gran intensitat que va demostrar a la pintura i que li permet ser un gran rebotejador.
En atac, amb la capacitat de jugar de fora a dins, posant la pilota a terra o tirant de tres, dotarà de més espais Buchanan.
Des de principi de temporada vaig comentar que aquesta plantilla era la més compensada dels últims anys i ara, amb el veneçolà, encara més. Per a això ha de concentrar-se en algunes fases del partit en l’aspecte defensiu i és que encaixar 78 punts al Palma potser poden semblar massa. La millora en la defensa del bloqueig directe (que ja es va millorar a la segona part) i no atorgar tantes opcions de rebot al rival són aspectes que s’han de treballar en els entrenaments per poder aconseguir victòries els dies que no es tingui tant encert en el tir.