Instint d'aficionat vell

Quan fa anys que veu bàsquet i segueix devotament el seu equip, el vell aficionat sembla desenvolupar una espècie d’instint per detectar, per adonar-se de quan un fitxatge és encertat o no; quan un tipus de jugador encaixa i farà millorar el seu rendiment. No estic parlant de qualitat tècnica o de valor econòmic. És una altra cosa.

Hi ha centenars d’exemples de jugadors que, de vegades sense pretendre-ho, van canviar la història del club. El nostre equip (es digui com es digui) també ha tingut aquest tipus de jugadors, sobretot aquells que van tenir a veure amb l’ascens a l’ACB. Feliu seria un exemple del que estem parlant. Aquest tipus de jugadors tan influents acaben, en alguns casos, per forjar el caràcter de l’equip i fer del seu joc una espècie de projecció personal. No existeix cap dubte de l’impacte que la incorporació de Carrera a la plantilla ha suposat al seu país, en la nostra competició i també en l’equip. Aquest instint d’aficionat vell em diu que és aquell tipus de jugador que canvia dinàmiques de club. Si la seua aportació final és la meitat de la del seu primer partit podrem concloure que ha estat un enorme encert. Tanmateix, la continuïtat no sembla una de les característiques de la seua vida professional. Si el seu objectiu és l’ACB no podia haver trobat millor trampolí que la LEB Or i el Força Lleida per fer-ho.

A Girona l’equip va afrontar un dels partits ajornats per Covid en el qual Carrera no va poder jugar. Després de la formidable actuació contra el Palma aquest era un bon termòmetre per mesurar la temperatura de l’equip i calibrar el seu impacte. Doncs bé, una derrota inesperada per contundent i un arbitratge estrany ens van fer veure que l’energia de Michael Carrera serà necessària en tots els enfrontaments que ens resten.