... I el públic s'ho està perdent

La paraula míting, catalanitzada del vocable anglès meeting (reunió), segons la definició que es pot trobar a l’Oxford Dictionary, té dos accepcions. La primera es refereix a una “reunió de persones on un o diversos oradors pronuncien discursos de tema polític o social” i la segona es refereix a una “reunió esportiva de curta durada (un o dos dies) en què es disputen diferents proves de competició, normalment d’atletisme o ciclisme”.

El que no aclareix ni aquest diccionari ni cap altre és per què els responsables de prendre les mesures que evitin la propagació de la Covid-19 entenen que en el primer dels casos pot assistir-hi públic i al segon, no. Deu ser que el virus no suporta les estupideses, bravates, fanfarronades i promeses que no pensen complir i que deixen anar els polítics davant del micròfon, i per això allà no hi ha risc de contagi. En canvi, al virus sí que li agrada l’espectacle esportiu i per això no es permet que hi assisteixi públic.

El Lleida es va imposar ahir per 1-0 al Badalona, amb la qual cosa va encadenar la segona victòria a l’acabada d’iniciar segona volta de la Lliga i es postula com a ferm candidat al play-off d’ascens. I el públic s’ho va perdre, perquè no pot anar a un estadi a l’aire lliure amb capacitat per a 13.000 espectadors. El Força Lleida està fent una temporada espectacular, també fa oposicions al play-off i als seus vibrants partits tampoc hi pot assistir l’afició. Juga en un recinte amb capacitat per a 6.000 espectadors, on sí que poden celebrar-se succedanis d’una cavalcada de Reis Mags. Amb públic, per descomptat. El Lleida Llista també està firmant una temporada brillant sense públic que ho pugui veure.

Malgrat el “tot tancat”, el virus no remet. La culpa que les mesures no funcionin és sempre dels ciutadans i, mentre que jo no puc anar al bar a prendre un cafè, sí que puc pujar a un tren i plantar-me en una altra comunitat sense que ningú, ni al sortir ni a l’arribar, em digui absolutament res.