La festa del bàsquet

El que havia de ser un partit més de la fase regular es va convertir ahir a la tarda –en horari del tot irregular– en una festa del bàsquet. Per primera vegada en cinc mesos, els aficionats van poder presenciar en directe la confrontació del seu equip amb el Canoe, just quan la temporada ha arribat al final de la primera fase classificatòria per als play-offs i per la permanència, en què els nostres mereixien molt més.

Situació del tot estranya poder comprovar com els socis i amants de la cistella se saludaven amb efusivitat, lluint el millor dels somriures, comentaven la jugada amb passió i gaudien d’una socialització esportiva que mai no hauria d’haver tingut aquesta etiqueta de sorpresa. Tan sols un centenar d’aficionats a la graderia. És cert. Em va recordar el partit europeu del Caprabo Lleida amb el Makedonikos grec, amb Vecvagars fent de Berni Álvarez en els triples.

La pandèmia ens ha parat el rellotge i, alhora, ha accelerat el ritme de les nostres vides. Ahir, no obstant, hi va haver moments en què la necessitat de recuperar part del temps perdut es va manifestar en crits de suport a l’equip, com si ens donéssim tots ànims per sortir d’aquest túnel en el qual el Força Lleida, trencat per la Covid i maltractat per l’estament federatiu i arbitral, va treure forces d’on no n’hi havia per acabar derrotant el Canoe en una primera part delicada.

Malgrat la debilitat física post-Covid, l’equip va donar la cara i va superar clarament els madrilenys, amb un Vecvagars estel·lar en el triple. Al final hem pogut degustar el nivell d’aquest jugador cridat a ser determinant en la segona fase, que comença el cap de setmana contra l’Ourense.

Només podem dir: gràcies, equip, pel vostre compromís i ara, més que mai, Força Lleida!