‘El Domènech’

Totes les derrotes són doloroses, especialment al bàsquet professional, on l’objectiu més important és guanyar. Gairebé sempre, o sense el gairebé, preferim guanyar jugant malament que perdre després d’un bon partit.

Ahir el bàsquet va ser cruel, dur i injust amb el Força Lleida després dels últims esdeveniments esdevinguts. Un periodista de la ciutat en certa ocasió em va comentar que tan sols era necessari veure l’últim minut d’un partit de bàsquet perquè és quan es decidia tot.

Afortunadament per als que som amants d’aquest esport, els partits ofereixen espectacle més enllà dels últims seixanta segons. Ahir a Ourense, a un minut per al final i amb 61-66, un parcial de 8-3 es va emportar el partit a una sorprenent pròrroga.

Si bé executar de forma correcta els detalls és important durant tot el partit, cobren fins i tot més importància en el tram final. Tenir en pista bons llançadors en el tir lliure, realitzar canvis tàctics de jugadors entre l’atac i la defensa, llançar des de les posicions de gran percentatge d’encert, no permetre cistelles fàcils i posar els millors defensors a la pista són consignes i detalls que s’entrenen durant la setmana i que fan guanyar o perdre encontres en un tram de la temporada on estem presenciant molts finals ajustats. Posteriorment, la pròrroga se l’emporta l’equip que mentalment és més fort i que generalment no és cap altre que el que la força.

No vull finalitzar aquest article sense fer un petit homenatge “al Domènech”, il·lustre entrenador lleidatà que ens ha deixat recentment i que va transmetre amb mestria els valors del nostre esport. Allà on et trobis, Francesc, segur que continuaràs gaudint del bàsquet.